Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

foi de bûches

  • 1 foi

    nf., croyance: FAI (Aix, Albanais.001, Annecy.003, Balme-Si.020, Chambéry, Table.290 Thônes.004), fêy (Lanslevillard), fwé (Villards-Thônes).
    A1) ma foi, certes, en effet: MA FAI (001,003,004,020,290), ma fyon, ma fyouta (004), ma fêga (003).
    A2) foi (dans les intj.): fwâ (001), fwé (Combe-Si.).
    A3) oui ma foi // c’est bien vrai // oui effectivement // oui en effet: wa ma fai (001).
    B1) expr. (juron): fwa d'éklyape < foi de bûches> (jeu de mot avec fwa < feu>) (001).

    Dictionnaire Français-Savoyard > foi

  • 2 blimbes

    Blimbes, baritas muy finas y que doblan y mondan muy bien que da el mimbreiru. Enus tempus d'endenantes cundu les peades de xitanus con sous pótchinus cadarmeirus ya sous fames dibuxáes nus sous focicus, achegaben a cuallesquier aldina que tubiés blimbes, lu primeiru que faíen lus homes metantu que les sous muyeres cataben xeitu per debaxu de lus hurrus pa nun pasar la nuétche ‘l entestate, falu, que lu primeiru que faíen lus xitanus yera fradar les mexores blimbes, ya despós al lláu de lus fogueirinus qu’encalducaben, pulgábenles ya comencipiaben faer sous probechóuxus cestiquinus, ya namái que lus teñíen fechus, les xitanines colaben per tous lus teixus de l'aldina ya escambiábenlus per dalgu que p’echus fora d'encantexu, que tou les venía ben lu mesmu foran potaxes, pataques, fabuques, etc., ou zarapicus de fatus, ou lu que cuadrare. En la miou aldina había mamplenáus de blimbeirus, ya tous de bona callidá, per ístu lus xitanus paraben xempre dalgunus dies, nun yera comu noltres aldines, qu'- achegaben faíen la sou francia con lus cestacus, cambeandu lus sous buches, chandu la bonaventure, ou encalducandu tou ‘l cadexáus de trabayus que per ñecexidá teñien qu'inxeniare, dientru d'unes granuxeríes xustes ya henráes, perque lu que lus probetayus xempre cataben nun yera oitra couxa qu'achuquinar namái qu'un poucu la mixeria ya la fame. Falaba you que na miou aldina lus xitanus más díes s'axietaben, perque taben tou ‘l tempu trabayandu nel faer cestacus de tous lus tamañus, unus diben fradar les blimbes, oitres pulgábenyes ya oitres texíen cestus, ya cundu nun quedaba dalguna blimbe en tou las veiras del regueiru, entóus xebrábense de la miou aldina cargáus comu aveyones de cestaques ya manoxáus de blimbes, pos ístes cuntu más viétches se faen llantándulas al remueyu mexor se trabayen ya más tempu duren lus cestus que conoches se faiguen. Un díe taba you ‘l lláu del teixu ‘l goxeiru xuntu oitres guaxetus xugaretiandu, cundu chegarun unus xitanus que d'afechu ya traíen l’aldina nel trabayu de cambiar lus sous cestus per dalguna couxa, anxin toparunxe col goxeiru que ya tempu nun cimblaba una banietcha, ya taba endiañáu de mala lleiche 'l tar escosáu de trabayu, ‘l casu foi que cundu lus xitanus dixérunye que xin les apurría dalguna couxa per aquechus cestus, encoyonáu ‘l goxeiru anxina les dixu: Lu que vous apurría you per d'enría ‘l llombu yera un esquirpiáu galgazus, paqu'adeprendierais a nun regalar el vuexu trabayu per un platu fabes, condenáus xitanus de la clica la güela que vous añicóu, coladi chuéu del miu cháu, xi nun queredis que vous llanti la foiz nel piscuezu, Lus xitanus más llistus qu'el goxeiru nui fexerun gurgutu, xebránduxe de’l ya dexándulu noxáu na ruxura. El casu yera que dalgún goxeiru se chevaba ben con sous competiores lus xitanus, perqu'ístus al faer les sous cestacus más llixeirus, ya xenciétchus, atongaínus ya cuaxi regaláus, a lus goxeirus ou maniegueirus afoinabanyes el sou trabayu, nun dexándoyes poucu mái que les goxes ya les esquirpies que duraben faticáus d'anus. Paeme amindi que per ístu naquel díe ‘l goxeiru punxu a lus xitanus comu pingayus. TRADUCCIÓN.—(En tiempos pasados cuando manadas de gitanos, con sus pollinos cadavéricos y sus hambres dibujadas en los rostros, llegaban a cualquier aldea que tuviese mimbres, lo primero que hacían los hombres, mientras que sus mujeres buscaban sitio por debajo de los hórreos de la aldeina para no pasar la noche al aire libre. Digo, que lo primero que hacían los gitanos, era cortar las mejores mimbres, y después al lado de las pequeñas fogatas que con «pellegrinus atizaben» (pequenas lenas) mondaban las mimbres y trabajaban sus serviciales cestas, y nada más que alguna tenían hecha, las gitaninas andaban por todas las casas de la aldea, cambiándolas por algo que para ellas fuese de arreglo, que todo les venía bien, lo mismo diera un plato de potaje, patatas, judías, ropas viejas, etc., etc. En mi aldea había muchísimos mimbrales, y todos de muy buena calidad, por esto los gitanos se detenían siempre algunos días, no era como en algunas otras aldeas, donde llegaban hacían sus trapecerías, con sus cestos, cambiando sus borricos, diciendo la buenaventura, o haciendo toda una cadena de trabajos que por necesidad tenían que ingeniar, dentro de unas granujerías justas y honradas, porque los pobres siempre estaban buscando, no era otra cosa, que asesinar nada más que un poco, la miseria y el hambre que con ellos viajaba. Decía yo que en mi aldea los gitanos más días se aposentaban, porque estaban todo el tiempo trabajando en el hacer cestas de todos los tamaños, unos iban a cortar las mimbres, otros las mondaban y otros tejían los cestos, y cuando ya no quedaban más mimbres en todas las orillas del pequeño río, entonces se marchaban de mi aldea cargados como avejones de cestas y de manojos de mimbres, pues éstas cuando más viejas se hacen luego metiéndolas en remojo, mejor se trabajan y más tiempo duran los cestos que con ellas se fabriquen. Un día que estaba yo al lado de la casa del cestero con otros niños jugando, llegaron unos gitanos a todas las casas de la aldea en su trabajo de cambiar las cestas venían visitando, así se encontraron en la casa del cestero, que ya hacía tiempo que no industriaba ningún cesto, y estaba endiablado de mala leche por no tener nada de trabajo, sucedió que cuando los gitanos le dijeron que si les daba alguna cosa por aquellos cestos, enfadado el cestero así les dijo: —Lo que os daría yo de muy buena gana por encima del lomo sería una grande cesta de estacazos, para que aprendieseis a no regalar vuestro trabajo por un plato de judías, ¡condenados gitanos del coño de la abuela que os acunó! ¡Marcharos pronto de mi lado si no queréis que os plante la hoz en el cuello! Los gitanos más listos que el cestero, se fueron de su lado sin contestarle palabra, dejándole enojado con su rabia. El caso era que ningún cestero se llevaba bien con sus competidores los gitanos, porque éstos al hacer sus cestas más ligeras, sencillas, curiosas y casi regaladas, a los cesteros les robaban su trabajo, dejándoles poco más que las grandes cestas que duraban muchísimos años. Por esto me parece que aquel lejano día, el cestero trató como pingajos a los gitanos).

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > blimbes

См. также в других словарях:

  • foi — nf., croyance : FAI (Aix, Albanais.001, Annecy.003, Balme Si.020, Chambéry, Table.290 Thônes.004), fêy (Lanslevillard), fwé (Villards Thônes). A1) ma foi, certes, en effet : MA FAI (001,003,004,020,290), ma fyon, ma fyouta (004), ma fêga (003).… …   Dictionnaire Français-Savoyard

  • Bûche de Noël — Bûches de Noël contemporaines. En France, en Belgique, au Québec, au Nouveau Brunswick, au Vietnam, au Liban, et généralement dans les pays francophones, le repas de Noël se termine en dégustant la bûche de Noël : cette tradition culinaire… …   Wikipédia en Français

  • feu — 1. feu [ fø ] n. m. • XIIe; fou IXe; lat. focus « foyer, feu » I ♦ 1 ♦ LE FEU : dégagement d énergie calorifique et de lumière accompagnant la combustion vive. ⇒ combustion, crémation, ignition, incandescence; flamme; pyro . Les Anciens… …   Encyclopédie Universelle

  • Sarmale — Assiette de sarmale avec mămăligă Autre nom Gălușcă Varză umplută Sarmalute Lieu d origine …   Wikipédia en Français

  • De Beauvoir — Sartre und de Beauvoir am Denkmal von Balzac, 1920er Jahre Simone de Beauvoir [simɔn də boˈvwaʀ] (* 9. Januar 1908 in Paris; † 14. April 1986 ebenda; vollständiger Nam …   Deutsch Wikipedia

  • Simone de Beauvoir — De Beauvoir und Sartre am Denkmal von Balzac, um 1930 Simone de Beauvoir [si:ˈmɔn də bo:ˈvwa:ʀ] (* 9. Januar 1908 in Paris; † 14. April 1986 ebenda; vollständiger Name …   Deutsch Wikipedia

  • perdre — [ pɛrdr ] v. tr. <conjug. : 41> • Xe; lat. perdere I ♦ (Sens pass.) A ♦ Être privé, provisoirement ou définitivement, de la possession ou de la disposition de (qqch.). 1 ♦ Ne plus avoir (un bien). Perdre une somme d argent. Perdre sa… …   Encyclopédie Universelle

  • Defensor Fidei — Fidei defensor („Verteidiger des Glaubens“) ist die lateinische Ursprungsbezeichnung des englischen Titels Defender of the Faith und des französischen Titels Défenseur de la Foi. Inhaltsverzeichnis 1 Defender of the Faith 2 Défenseur de la Foi 3… …   Deutsch Wikipedia

  • Fidei Defensor — („Verteidiger des Glaubens“) ist die lateinische Ursprungsbezeichnung des englischen Titels Defender of the Faith und des französischen Titels Défenseur de la Foi. Inhaltsverzeichnis 1 Defender of the Faith 2 Défenseur de la Foi 3 Weblinks …   Deutsch Wikipedia

  • Verteidiger des Glaubens — Fidei defensor („Verteidiger des Glaubens“) ist die lateinische Ursprungsbezeichnung des englischen Titels Defender of the Faith und des französischen Titels Défenseur de la Foi. Inhaltsverzeichnis 1 Defender of the Faith 2 Défenseur de la Foi 3… …   Deutsch Wikipedia

  • Verteidigerin des Glaubens — Fidei defensor („Verteidiger des Glaubens“) ist die lateinische Ursprungsbezeichnung des englischen Titels Defender of the Faith und des französischen Titels Défenseur de la Foi. Inhaltsverzeichnis 1 Defender of the Faith 2 Défenseur de la Foi 3… …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»